Etiqueta <span class='lighter'>fenòmens del cel</span>

Etiqueta fenòmens del cel

Ocultacions astronòmiques

Etiquetes: ,
featured image

Les ocultacions són esdeveniments astronòmics que ocorren quan un astre s’amaga darrere d’un altre que passa entre aquest i l’observador. Els moviments celestes dels astres del Sistema Solar, com ara la Lluna, els planetes o també els asteroides, fan que aquests fenòmens siguin relativament comuns, tot i que passen desapercebuts si no som bons observadors i mirem al lloc i a l’instant adequats.

Històricament, la predicció i l’observació d’ocultacions ha servit per “afinar” les trajectòries dels planetes o fins i tot es fan servir actualment per mesurar la mida dels asteroides. En molt pocs casos un planeta del Sistema Solar n’oculta un altre, i fins i tot les ocultacions de planetes darrere la Lluna ocorren amb poca freqüència. El que podrem observar el proper 23 de desembre és com l’estel gegant vermell Aldebaran desapareix per un extrem de la Lluna, tornant a reaparéixer una hora més tard. Aquest fenomen d’ocultació és espectacular en ser un dels pocs estels brillants que poden coincidir amb la trajectòria celeste del nostre satèl·lit.

Per observar-ho cal estar molt atents a la Lluna el 23 de desembre al vespre. Aldebaran quedarà ocultat per la seva esquerra a les 18:55:30 (hora local, pot variar uns segons en funció de la localització) i reapareixerà 1 hora i 2 minuts més tard per la dreta. Tot i que es pot veure a simple vista, és ideal fer-ho amb uns binocles o un petit telescopi. Ens pot sorprendre la rapidesa d’aquest fenomen que posa de manifest el moviment del nostre satèl·lit.

Bons cels!

Imatge: La Lluna prop de l’estel Aldebaran (a sota) el passat 21 d’abril

Un alineament compartit

Etiquetes: , , ,
featured image

Ahir a Aramunt (Pallars Jussà) corria la veu que es veuria un esdeveniment especial al cel. Dos cops l’any la sortida de la Lluna plena, vista des de la plaça del poble nou, coincideix amb el cim del poble vell, on hi ha les ruines de l’església de Sant Fructuós.
Ens encanta fotografiar i compartir aquestes vistes del cel i el paisatge del territori, però la sorpresa va ser veure la gent que s’aplegava al lloc per presenciar-ho, i entre ells la Paquita (82 anys). Havent viscut on ara es veia sortir la Lluna, és qui transmet la il·lusió cada març i setembre per a què tothom surti a contemplar la majestuositat d’aquest fenòmen. Mentre ens explicava històries d’aquelles runes vam poder veure l’aparició del nostre satèl·lit, pensant com de bons observadors eren antigament!

IMG_3818w

Aquesta és la primera de la sèrie de tres “superllunes” dels mesos d’agost, setembre i octubre, quan la Lluna plena succeeix en els moments de mínima distància del satèl·lit i per tant es veu més gran. Tot i que la diferència és molt difícil d’apreciar, la d’ahir va ser un 14% més gran de l’habitual, trobant-se a 357.000 km de distància.
L’òrbita de la Lluna està inclinada uns 5º respecte l’eclíptica, la línia que segueix el Sol al llarg de l’any. Per això els alineaments de la Lluna amb elements de l’horitzó són relativament fàcils de calcular i, de manera aproximada, es repeteixen cada any en dates similars. El d’ahir a Aramunt va voler coincidir amb les branques d’una olivera. Aquí podeu veure la col·laboració especial de la Paquita per a poder aconseguir aquestes imatges:

IMAG2320b

Com podem observar la pluja d’estels?

Etiquetes: , , ,
featured image

imatge: NASA/JPL

Com cada any, als voltants del 10-15 d’agost el cel ens convida a sortir a gaudir del fenòmen de les llàgrimes de Sant Llorenç, també anomenat la pluja d’estels dels Perseids. Això passa cada cop que la Terra intercepta el núvol de meteoroids deixat pel cometa 109P/Swift-Tuttle.

Cada vegada que un cometa s’apropa al Sol, deixa enrere un eixam de partícules i fragments de múltiples mides, des de micres fins alguns centímetres. Els corresponents al Swift-Tuttle són els que entren a gran velocitat (uns 60 km/s) a l’atmosfera de la Terra durant aquests dies, produint traces de llum que anomenem estels fugaços o meteors. La combinació entre el moviment de la Terra i el del núvol de partícules del cometa fa que totes aquestes traces semblin provenir d’una mateixa regió del cel. Aquest punt és el que s’anomena el radiant de la pluja d’estels, i en aquest cas es troba a la constel·lació de Perseu (d’aquí al nom de Perseids).

Aquest 2015 juga a favor el fet que la Lluna es trobarà gairebé en fase nova, i per tant tindrem un cel més fosc. El màxim de la pluja dels Perseids s’espera entre les nits del 12 i el 13 d’agost, tot i que se sol poder veure fins al dia 20. Per poder observar bé la pluja d’estels només cal buscar un lloc poc il·luminat i des d’on poguem veure el màxim de cel. Tot i que es poden veure meteors cap a qualsevol zona del cel, és més adequat mirar una mica lluny del radiant, cap al sud-est o directament cap al zenit per tenir una visió general. No cal cap instrument òptic, només els nostres ulls i una manta o gandula per poder estirar-nos a mirar i emocionar-nos comptant meteors.

Què és això tan brillant que es veu quan es pon el Sol?

Etiquetes: , , ,
featured image

Aquest 2015 l’estiu arriba amb uns protagonistes molt destacats a la posta de Sol. Potser ja t’hauràs fixat que tot just a bocafoscant* ja apareixen dos punts molt lluminosos a l’horitzó oest, encara amb la claror del dia. No són estels, sinó que es tracta dels planetes Júpiter i Venus. Tot i que, és clar, un és molt més llunyà que l’altre, la combinació entre la seva posició i la nostra perspectiva fa que els veiem molt junts al cel. De fet, el proper 30 de juny s’arribaran a apropar fins a només 0,3º de distància aparent… Tot un espectacle. Es pot millorar? Doncs sí! Uns dies abans, el 20 de juny, a aquests dos planetes s’hi sumarà la Lluna, que en fase creixent formarà un bonic triangle amb els altres. Tria un bon lloc d’observació i gaudeix-ne!

Aquest any el solstici d’estiu, moment en el qual el Sol es troba al punt més al nord de l’eclíptica, serà el proper 21 de juny a les 18:38h (hora peninsular). A banda de l’observació dels planetes Venus, Júpiter i Saturn, ens esperen molts espectacles al cel nocturn durant aquest estiu i voldríem que no te’n perdessis cap. Mira el nostre calendari i vine a descobrir-ho amb nosaltres!

Imatge superior: Venus i Júpiter fotografiats el 18 de juny des dels estanys de Basturs (Pallars Jussà).

*A bocafoscant: a boca de la nit, quan es comença a fer de nit. Paraula típica de les comarques pallareses.

  • La Lluna, Venus i Júpiter el dia 20 de juny

  • Venus i Júpiter el dia 30 de juny

Fotografiem un cel starlight

Etiquetes: , , ,
featured image

L’starlight i la llum zodiacal seran el fil conductor del 1r Taller de fotografia astronòmica que celebrem al Pallars Jussà.
Del 13 al 15 de març de 2015

Ja saps que als Pirineus tenim un dels indrets més privilegiats d’Europa per observar i fotografiar el cel nocturn?

Només des de cels tan foscos com aquests és possible observar i fotografiar fenòmens com la llum zodiacal, una resplendor dispersa produïda per milions de grans de pols del Sistema Solar, que és visible tot just després de la posta de Sol especialment durant les nits de març.

Els paisatges del Pallars ens serviran d’escenari perfecte per aprendre i practicar amb les nostres pròpies càmeres les tècniques per fotografiar el cel capturant tota la celístia.

A QUI VA ADREÇAT?
Persones interessades per la fotografia i amb un equipament bàsic (preferentment càmera réflex), però sense necessitat de coneixements previs en fotografia astronòmica o en astronomia.

QUI?
El taller serà impartit per Kike Herrero astrofotògraf de CELÍSTIA PIRINEUS i astrofísic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya

QUE FAREM?

Divendres, 13 de març 2015
– Arribada a l’establiment, benvinguda i sopar presentació.
– Sortida nocturna a la zona del pantà de Sant Antoni, reconeixement del cel i presa de contacte amb el paisatge nocturn.
– Allotjament en establiment escollit.
Dissabte, 14 de març 2015
– Esmorzar
– Sessions teòriques matí i tarda:
• Fotografiar el grans espectacles del cel i la llum zodiacal des d’una reserva starlight.
• Equipament i tècniques bàsiques en fotografia de paisatges nocturns.
• Panoràmiques, timelapses, startrails, HDR i tot el que pots fer per capturar la bellesa del cel nocturn.
– Dinar amb productes locals.
– Sortida nocturna al llac de Montcortés i el dolmen de Peramea.
– Sopar pic-nic.
– Allotjament en l’establiment escollit.
Diumenge, 15 de març 2015
– Esmorzar.
– Sessió de treball: Processat bàsic d’una imatge i d’una composició. Treballem algunes de les imatges fetes pels assistents la nit anterior.
– Dinar de comiat

ON?
Claverol – La Pobla de Segur (Lleida)

QUÉ INCLOU I QUAN VAL?
Sessions teòriques + 2 sortides pràctiques segons programa.
2 nits d’allotjament i esmorzar
2 dinars amb productes locals
2 sopars (1 sopar benvinguda + 1 sopar picnic)
Assegurança de viatge.

Allotjament rural 4 espigues:
Preu per persona en habitació doble……………….297€
Suplement en hab. individual……………………………48€

Fonda de poble:
Preu per persona en habitació doble……………….253€
Suplement en hab. individual……………………………15€

Sols taller d’astrofotografia:
Preu per persona(sense allotjament)………………195€
Inclou: Tallers + 2 sopars + 2 dinars

Acompanyants:
Oferim un programa alternatiu per acompanyants que prefereixin visitar la nostra comarca i el seu important patrimoni cultural amb transport inclòs. Preu: cal restar 30 euros als preus donats per cada establiment.

QUÉ MÉS HAS DE SABER?
– Material recomanat:
• Càmera réflex i trípode, opcionalment cable disparador.
• Roba d’abric i calçat adequat per muntanya.
• Llum frontal.
– Els desplaçaments per les sortides, es realitzaran amb vehicles propis.
– Els programa és realitzarà amb un mínim de 5 participants.

Taller fotografia astronòmica (descarregar pdf)

Més informació i inscripcions

Com observar el cometa Lovejoy?

Etiquetes: , , ,
featured image

Un espectacle com el que ens està oferint el cometa Lovejoy C/2014 Q2 és quelcom que no passa cada any. Els cometes són astres provinents de la part més externa i freda del Sistema Solar. Sovint tenen òrbites molt el·líptiques, com la del Lovejoy, amb un període de més d’11000 anys, i la interacció amb el camp magnètic i el vent solar els hi produeix “cues” que alhora ens en permeten estudiar la composició i estructura.

El Lovejoy es troba molt més brillant del que s’esperava inicialment, arribant gairebé a ser visible a simple vista durant aquest mes de gener. La seva posició, avançant a través de les constel·lacions de Taure i Àries, ens en permet ser uns observadors privilegiats durant aquestes nits. Amb uns binocles adequats (per exemple uns 7×50) es pot observar molt bé, fins i tot des de cels amb una mica de contaminació lumínica. Ens serà molt més fàcil de trobar i observar si podem adaptar els binocles a un trípode. Si gaudim d’un cel fosc, en podem capturar fotografies espectaculars mostrant-ne la coma i la cua. Els cometes solen tenir aquesta coloració verdosa degut a les molècules de carboni (C2) en fluorescència amb la radiació solar. La cua, però, està formada per ions de monòxid de carboni (CO+) i apareix de color blau.

Us deixem la carta de localització del cometa Lovejoy C/2014 Q2 pels propers dies. Bons cels i bona observació!

Lovejoy2_BW

Una gran taca solar visible a ull nu

Etiquetes: ,
featured image

Imatge de com es veia el Sol el matí del 23 d’octubre amb l’espectacular grup de taques AR2192 que es pot veure aquests dies fins i tot a ull nu (però sempre amb un filtre solar adequat!). La imatge és feta amb un telescopi equipat amb filtre de llum visible, que ens mostra la fotosfera del Sol i les regions on el camp magnètic bloqueja el moviment convectiu del material calent del seu interior, creant zones més fredes i fosques.

Descobrint la Via Làctia

Etiquetes: , , ,
featured image

S’acaba un estiu que ens ha deixat uns cels fantàstics per observar la zona del cel nocturn per on travessa la Via Làctia, una regió ocupada pels milers de mil·lions d’estels similars al Sol que conformen la nostra galàxia. Es tracta d’un enorme núvol d’estels en forma d’espiral aplanat, amb un diàmetre d’uns 100.000 anys llum, que des de la nostra posició d’observació es presenta com una mena de “camí lletós” (d’aquí al nom de Via Làctia) que envolta l’esfera celest. La part més brillant de la Via Làctia és a la constel·lació de Sagitari, visible encara aquestes nits sobre l’horitzó sud, cap on es troba el centre de la galàxia.
Només des de cels molt foscos és possible contemplar-la amb tota la seva espectacularitat. Molts dels qui viuen en grans ciutats l’han descobert per primer cop al cel dels Pirineus! És per això que és tan important la lluita contra la contaminació lumínica i la preservació del patrimoni del cel nocturn.

Imatge: Panoràmica de tot el cel feta des d’aprop del poble de Son (Pallars Sobirà), on es pot veure la Via Làctia sobre els paisatges de les Valls d’Àneu. Els llums dels pobles corresponen a Son, València d’Àneu, Esterri d’Àneu, Escalarre, Burgo i Llavorre.

Comencem la tardor astronòmica

Etiquetes: , No comments
featured image

La passada matinada del 23 de setembre, a les 4:29 (hora de la península), el Sol ha creuat l’equador celeste, començant així la tardor astronòmica a l’hemiferi nord i la primavera al sud. Aquest és un dels dos moments de l’any, anomenats equinoccis, en els quals el dia i la nit tenen la mateixa durada des de qualsevol lloc del planeta, exceptuant els pols. Aquest dia el Sol surt exactament per l’est i es pon per l’oest. La paraula equinocci prové del llatí i significa “igualació amb la nit”.

En els equinoccis el Sol es troba als punts del cel on l’eclíptica es creua amb l’equador. Aquests són el punt Àries (equinocci de primavera) i el punt Libra (equinocci de tardor). A la tardor el Sol travessa l’equador en direcció sud, fent que els dies siguin cada cop més curts des de l’hemisferi nord.

Durant els propers mesos, per tant, tenim més hores de foscor per contemplar el cel nocturn! La visió de la galàxia d’Andròmeda i el cúmul de les Pleiades, o la pluja d’estels de les Oriònides que tindrà lloc a finals d’octubre, són alguns dels espectacles celestes que no ens podem perdre.

Earths_orbit_and_ecliptic

El cinturó de Venus

Etiquetes: , , , No comments
featured image

El cinturó de Venus o anell de Venus, també conegut com la falca de mitja llum, és un fenomen atmosfèric que es veu tot just abans de l’albada o després de l’ocàs, si el cel és ben net de núvols. L’observador es troba envoltat d’una claror rosada o ataronjada que se separa de l’horitzó per una capa fosca, l’ombra de la Terra, a mesura que es fa de nit. El cinturó és d’aquest color degut a la llum solar envermellida en filtrar-se a l’atmosfera.

Imatge: el cinturó de Venus observat des del Port de la Bonaigua, amb el Pui de la Bonaigua a la dreta.