Etiqueta <span class='lighter'>efemèrides</span>

Etiqueta efemèrides

Com observar la pluja d’estels oriònids?

Etiquetes: ,
featured image

La propera matinada de dimecres 21 a dijous 22 d’octubre, si el temps ho permet, podrem gaudir d’una de les pluges de meteors més actives de l’any: els oriònids.

Cada any durant aquestes dates el planeta Terra s’encreua amb el corrent de partícules deixades pel cometa Halley. Durant aquest 2015, tot i que no s’espera tan activa com altres anys, podríem arribar a veure uns 20 meteors/hora en els moments abans de la sortida del Sol de dijous 22 d’octubre. Aquests meteors són dels més ràpids que es coneixen, entrant a l’atmosfera a uns 238.000 km/h!

A més, mentre esperem “capturar” algun meteor, podem gaudir de la visió espectacular dels planetes Venus, Mart i Júpiter, que passegen per la constel·lació del Lleó.

Eclipsi de “superlluna” la matinada del 28 de setembre

Etiquetes: ,
featured image

Durant la nit del 27 al 28 de setembre es podrá observar com la Lluna es situa rere l’ombra de la Terra, produint-se així un eclipsi total de Lluna. L’inici de l’entrada a l’umbra será a les 3:07h (hora local catalana), mentres que el máxim succeirá a 4:47h. Durant els eclipsis se sol observar un color ataronjat o vermellós a la superfície de la Lluna. Això es deu a l’atmosfera de la Terra, que filtra la llum del Sol quedant-se’n les components blaves i dexant-ne passar el vermell, que des desvía y es reflecteix finalment a la Lluna.

Simulació de l'eclipsi de Lluna del 28 de setembre. Crèdit: Tomruen (Own work) [CC BY-SA 3.0], vía Wikimedia Commons

Simulació de l’eclipsi de Lluna del 28 de setembre. Crèdit: Tomruen (Own work) [CC BY-SA 3.0], vía Wikimedia Commons

El nostre satèl·lit, que descriu una òrbita el·líptica, es trobarà aquella nit a uns 360.000 km (gairebé el punt més proper possible), podent-se veure un 14% més gran y un 30% més brillant del que és habitual. No ens podem perdre aquest espectacle d’eclipsi de superlluna, ja que els dos fenòmens no tornaran a coincidir fins l’any 2033!

IMG_3744

Les fotografies són de l’eclipsi total de Lluna de 3 de març del 2007.

Un alineament compartit

Etiquetes: , , ,
featured image

Ahir a Aramunt (Pallars Jussà) corria la veu que es veuria un esdeveniment especial al cel. Dos cops l’any la sortida de la Lluna plena, vista des de la plaça del poble nou, coincideix amb el cim del poble vell, on hi ha les ruines de l’església de Sant Fructuós.
Ens encanta fotografiar i compartir aquestes vistes del cel i el paisatge del territori, però la sorpresa va ser veure la gent que s’aplegava al lloc per presenciar-ho, i entre ells la Paquita (82 anys). Havent viscut on ara es veia sortir la Lluna, és qui transmet la il·lusió cada març i setembre per a què tothom surti a contemplar la majestuositat d’aquest fenòmen. Mentre ens explicava històries d’aquelles runes vam poder veure l’aparició del nostre satèl·lit, pensant com de bons observadors eren antigament!

IMG_3818w

Aquesta és la primera de la sèrie de tres “superllunes” dels mesos d’agost, setembre i octubre, quan la Lluna plena succeeix en els moments de mínima distància del satèl·lit i per tant es veu més gran. Tot i que la diferència és molt difícil d’apreciar, la d’ahir va ser un 14% més gran de l’habitual, trobant-se a 357.000 km de distància.
L’òrbita de la Lluna està inclinada uns 5º respecte l’eclíptica, la línia que segueix el Sol al llarg de l’any. Per això els alineaments de la Lluna amb elements de l’horitzó són relativament fàcils de calcular i, de manera aproximada, es repeteixen cada any en dates similars. El d’ahir a Aramunt va voler coincidir amb les branques d’una olivera. Aquí podeu veure la col·laboració especial de la Paquita per a poder aconseguir aquestes imatges:

IMAG2320b

Com podem observar la pluja d’estels?

Etiquetes: , , ,
featured image

imatge: NASA/JPL

Com cada any, als voltants del 10-15 d’agost el cel ens convida a sortir a gaudir del fenòmen de les llàgrimes de Sant Llorenç, també anomenat la pluja d’estels dels Perseids. Això passa cada cop que la Terra intercepta el núvol de meteoroids deixat pel cometa 109P/Swift-Tuttle.

Cada vegada que un cometa s’apropa al Sol, deixa enrere un eixam de partícules i fragments de múltiples mides, des de micres fins alguns centímetres. Els corresponents al Swift-Tuttle són els que entren a gran velocitat (uns 60 km/s) a l’atmosfera de la Terra durant aquests dies, produint traces de llum que anomenem estels fugaços o meteors. La combinació entre el moviment de la Terra i el del núvol de partícules del cometa fa que totes aquestes traces semblin provenir d’una mateixa regió del cel. Aquest punt és el que s’anomena el radiant de la pluja d’estels, i en aquest cas es troba a la constel·lació de Perseu (d’aquí al nom de Perseids).

Aquest 2015 juga a favor el fet que la Lluna es trobarà gairebé en fase nova, i per tant tindrem un cel més fosc. El màxim de la pluja dels Perseids s’espera entre les nits del 12 i el 13 d’agost, tot i que se sol poder veure fins al dia 20. Per poder observar bé la pluja d’estels només cal buscar un lloc poc il·luminat i des d’on poguem veure el màxim de cel. Tot i que es poden veure meteors cap a qualsevol zona del cel, és més adequat mirar una mica lluny del radiant, cap al sud-est o directament cap al zenit per tenir una visió general. No cal cap instrument òptic, només els nostres ulls i una manta o gandula per poder estirar-nos a mirar i emocionar-nos comptant meteors.

Per què la Lluna blava?

Etiquetes: ,
featured image

Sentim a dir aquests dies que la propera Lluna plena del 31 de juliol serà una Lluna blava. Però en què consisteix aquest fenòmen? De fet, no li passarà res especial a la Lluna, ni tampoc es veurà diferent el seu color. Es diu Lluna blava senzillament al fet de poder veure per segona vegada en un mateix mes la Lluna en fase plena. Com que el cicle de les fases de la Lluna dura 29,5 dies i els mesos en duren 30 o 31, sol succeir cada dos o tres anys que es veuen dues Llunes plenes en un més, una a principis i una a finals. En aquest cas en vam tenir el dia 2 de juliol i ara la tornarem a veure plena el 31.

Aquest nom tan confús de “Lluna blava” prové de l’evolució del nom en anglès “belewe moon”, que originalment tenia el sentit de “betrayer moon”, és a dir Lluna enganyosa o traidora, ja que calia excloure-la pel comptatge dels mesos.

Bons cels!

lluna3_eherrero1

Què és això tan brillant que es veu quan es pon el Sol?

Etiquetes: , , ,
featured image

Aquest 2015 l’estiu arriba amb uns protagonistes molt destacats a la posta de Sol. Potser ja t’hauràs fixat que tot just a bocafoscant* ja apareixen dos punts molt lluminosos a l’horitzó oest, encara amb la claror del dia. No són estels, sinó que es tracta dels planetes Júpiter i Venus. Tot i que, és clar, un és molt més llunyà que l’altre, la combinació entre la seva posició i la nostra perspectiva fa que els veiem molt junts al cel. De fet, el proper 30 de juny s’arribaran a apropar fins a només 0,3º de distància aparent… Tot un espectacle. Es pot millorar? Doncs sí! Uns dies abans, el 20 de juny, a aquests dos planetes s’hi sumarà la Lluna, que en fase creixent formarà un bonic triangle amb els altres. Tria un bon lloc d’observació i gaudeix-ne!

Aquest any el solstici d’estiu, moment en el qual el Sol es troba al punt més al nord de l’eclíptica, serà el proper 21 de juny a les 18:38h (hora peninsular). A banda de l’observació dels planetes Venus, Júpiter i Saturn, ens esperen molts espectacles al cel nocturn durant aquest estiu i voldríem que no te’n perdessis cap. Mira el nostre calendari i vine a descobrir-ho amb nosaltres!

Imatge superior: Venus i Júpiter fotografiats el 18 de juny des dels estanys de Basturs (Pallars Jussà).

*A bocafoscant: a boca de la nit, quan es comença a fer de nit. Paraula típica de les comarques pallareses.

  • La Lluna, Venus i Júpiter el dia 20 de juny

  • Venus i Júpiter el dia 30 de juny

Les millors nits per observar Saturn

Etiquetes: , ,
featured image

El planeta Saturn arribarà a l’oposició la propera matinada del dissabte 23 de maig. Això vol dir que es troba tot just en direcció contrària al Sol i a la mínima distància a la Terra que s’assolirà durant aquest 2015. Per tant, aquest és el millor moment per localitzar-lo al cel i, si tenim un telescopi, gaudir de l’observació del planeta dels anells. Amb telescopis petits, o fins i tot amb uns bons binocles, ja podrem arribar a distingir els seus anells, i amb aparells més avançats fins i tot podrem localitzar alguns dels seus principals satèl·lits, com Titan.

No hem de pensar que aquest és un esdeveniment d’una nit i prou. Saturn serà en bona posició per a la seva observació durant les nits de maig i juny, i fins al mes d’octubre no desapareixerà de la nostra visió. Durant aquests mesos d’estiu el podrem localitzar fàcilment a les proximitats de l’estel Antares, el més brillant de l’escorpí.

La visió de Saturn emociona per qui el mira per primer cop pel telescopi, i sens dubte aquest planeta serà protagonista de les nostres sessions astronòmiques durant aquest estiu. Reserva un espai a l’agenda i vine a gaudir-ne amb nosaltres!

saturn1_eherrero

Eclipsi solar a l’equinocci

Etiquetes: , ,
featured image

Sona interessant, oi? El proper divendres 20 de març és l’equinocci amb el qual s’inicia la primavera. Però a més durant aquell dia tindrem l’oportunitat d’observar un eclipsi solar. Tot i que l’eclipsi només serà total des d’algunes illes del nord d’Europa, des de Catalunya la Lluna ocultarà gairebé un 70% del Sol, i per tant es tracta d’un esdeveniment astronòmic que no ens podem perdre!

L’ombra de l’eclipsi començarà el seu recorregut en un punt de l’Atlàntic nord, travessarà entre Islàndia i Anglaterra i cobrirà les illes Feroe i posteriorment les illes Svalvard. Només des d’aquests dos indrets es podrà veure l’eclipsi total, mentre que des de la resta d’Europa la Lluna només ocultarà parcialment el Sol.
Des de Catalunya l’eclipsi començarà poc després de les 9h del matí (hora local) i tindrà el seu màxim als voltants de les 10:15h. Aquí teniu els temps d’inici, màxim i final per algunes ciutats:

Localitat Inici Màxim Final Màxima ocultació
Barcelona 9:11h 10:17h 11:28h 63.4%
Lleida 09:10h 10:15h 11:26h 65.3%
Tarragona 09:09h 10:15h 11:25h 63.7%
Girona 9:12h 10:18h 11:29h 64.1%

Per observar-lo, és imprescindible fer-ho amb un filtre solar adequat, però en cap cas observar el Sol directament, i encara menys si es fa a través d’uns binocles o d’un telescopi. Aquí teniu una simulació de com es veurà si el temps acompanya, des del Pirineu occidental:

eclipsi20mp

També teniu l’opció de venir a observar i fotografiar l’eclipsi amb nosaltres, i a més seguir-lo a través d’internet gràcies a alguna de les expedicions que es desplaçarà a les illes Feroe. Bons cels!

Com observar el cometa Lovejoy?

Etiquetes: , , ,
featured image

Un espectacle com el que ens està oferint el cometa Lovejoy C/2014 Q2 és quelcom que no passa cada any. Els cometes són astres provinents de la part més externa i freda del Sistema Solar. Sovint tenen òrbites molt el·líptiques, com la del Lovejoy, amb un període de més d’11000 anys, i la interacció amb el camp magnètic i el vent solar els hi produeix “cues” que alhora ens en permeten estudiar la composició i estructura.

El Lovejoy es troba molt més brillant del que s’esperava inicialment, arribant gairebé a ser visible a simple vista durant aquest mes de gener. La seva posició, avançant a través de les constel·lacions de Taure i Àries, ens en permet ser uns observadors privilegiats durant aquestes nits. Amb uns binocles adequats (per exemple uns 7×50) es pot observar molt bé, fins i tot des de cels amb una mica de contaminació lumínica. Ens serà molt més fàcil de trobar i observar si podem adaptar els binocles a un trípode. Si gaudim d’un cel fosc, en podem capturar fotografies espectaculars mostrant-ne la coma i la cua. Els cometes solen tenir aquesta coloració verdosa degut a les molècules de carboni (C2) en fluorescència amb la radiació solar. La cua, però, està formada per ions de monòxid de carboni (CO+) i apareix de color blau.

Us deixem la carta de localització del cometa Lovejoy C/2014 Q2 pels propers dies. Bons cels i bona observació!

Lovejoy2_BW

Astronomia pastoral

Etiquetes: , , ,
featured image

El primer estel que surt a la vesprada és anomenat astrèl porquér, perquè el guardià de porcs és el primer de retirar; el segon és l’astrèl del vaquèr, perquè és el segon de retirar; el tercer és l’astrèl del mulatèr, perquè és el tercer de retirar; el quart és l’astrèl del pastór, puix aquest retira que ja comença a fosquejar, i el cinquè és l’astrèl de l’eggüassèr, perquè és el darrer de tancar els animals, puix que ho fa quan és ben fosc.

L’agrupament de tres estels en línia recta que hi ha a la constel·lació de Taurus, conegut per les Plèiades, els nostres pastors pallaresos i altra gent camperola els anomena les Bordons. Arreu de Catalunya, les Tres Maries i les Cabrelles.

Un grup d’estels, sis o set, que sempre es belluguen, són anomenats pels nostres pastors les Cabretes, i la constel·lació formada per set estels i que assenyalen sempre al nord, diuen ells, és anomenada el Carro.

Del llibre La vida pastoral al Pallars (Ramon Violant i Simorra)

Imatge: el cúmul de les Plèiades, les set cabretes, fotografiat des de Pinyana, a l’Alta Ribagorça.