Etiqueta <span class='lighter'>constel·lacions</span>

Etiqueta constel·lacions

Astronomia pastoral

Etiquetes: , , ,
featured image

El primer estel que surt a la vesprada és anomenat astrèl porquér, perquè el guardià de porcs és el primer de retirar; el segon és l’astrèl del vaquèr, perquè és el segon de retirar; el tercer és l’astrèl del mulatèr, perquè és el tercer de retirar; el quart és l’astrèl del pastór, puix aquest retira que ja comença a fosquejar, i el cinquè és l’astrèl de l’eggüassèr, perquè és el darrer de tancar els animals, puix que ho fa quan és ben fosc.

L’agrupament de tres estels en línia recta que hi ha a la constel·lació de Taurus, conegut per les Plèiades, els nostres pastors pallaresos i altra gent camperola els anomena les Bordons. Arreu de Catalunya, les Tres Maries i les Cabrelles.

Un grup d’estels, sis o set, que sempre es belluguen, són anomenats pels nostres pastors les Cabretes, i la constel·lació formada per set estels i que assenyalen sempre al nord, diuen ells, és anomenada el Carro.

Del llibre La vida pastoral al Pallars (Ramon Violant i Simorra)

Imatge: el cúmul de les Plèiades, les set cabretes, fotografiat des de Pinyana, a l’Alta Ribagorça.

El caçador de la nit

Etiquetes: , , ,
featured image

Un dels moments més emocionants observant el cel és veure la constel·lació d’Orió apareixent sobre l’horitzó. Els estels d’Orió fan la figura d’un gegant caçador. Segons la mitologia, Hera, la dona de Zeus, enfadada amb les maneres del caçador, va fer-li enviar un enorme escorpí que el va ferir de mort. Tots dos, Orió i l’escorpí, van ser col·locats al cel en forma de dues constel·lacions. Curiosament, quan una surt l’altra ja s’ha amagat, de manera que els dos enemics mai es veuen l’un a l’altre.
Entre els estels més brillants d’Orió hi descaca Betelgeuse, una supergegant vermella unes 900 vegades més gran que el Sol que es troba en les últimes etapes de la seva vida. També és ben reconeixible el cinturó d’Orió, format per “les tres Maries”, de noms àrabs: Altinak, Alnilam i Mintaka. Però si una cosa captiva d’aquesta constel·lació és la seva gran nebulosa (M42, nebulosa d’Orió), un bressol d’estels que es pot observar a ull nu tot just al sud del cinturó. Amb uns binocles o un petit telescopi la seva visió és espectacular. Aquest núvol d’hidrògen ionitzat es troba a uns 1500 anys llum de distància. En fotografies de llarga exposició descobrim que gairebé tota la constel·lació està envoltada de núvols interestel·lars, donant lloc al naixement d’una gran riquesa de noves estrelles.

Imatge superior: La constel·lació d’Orió sortint tot just sobre Aramunt Vell (Pallars Jussà). Hi apareix l’estel Betelgeuse a l’esquerra, Bellatrix a dalt, Rigel a la dreta, i “les tres Maries” (el cinturó) al centre, a la vora de la gran nebulosa que tot just apareix rere la muntanya. També s’hi distingeix la nebulosa del Cap de Cavall i l’arc de Barnard, de color vermellós, sota el cinturó.

Imatge de sota: Algunes constel·lacions de tardor sortint sobre la serra de Boumort i Aramunt Vell. Hi podeu reconéixer Orió, el Taure, l’Auriga i Perseu entre d’altres.

_MG_9873-2c