Blog

Blog

Fotografiem un cel starlight

Etiquetes: , , ,
featured image

L’starlight i la llum zodiacal seran el fil conductor del 1r Taller de fotografia astronòmica que celebrem al Pallars Jussà.
Del 13 al 15 de març de 2015

Ja saps que als Pirineus tenim un dels indrets més privilegiats d’Europa per observar i fotografiar el cel nocturn?

Només des de cels tan foscos com aquests és possible observar i fotografiar fenòmens com la llum zodiacal, una resplendor dispersa produïda per milions de grans de pols del Sistema Solar, que és visible tot just després de la posta de Sol especialment durant les nits de març.

Els paisatges del Pallars ens serviran d’escenari perfecte per aprendre i practicar amb les nostres pròpies càmeres les tècniques per fotografiar el cel capturant tota la celístia.

A QUI VA ADREÇAT?
Persones interessades per la fotografia i amb un equipament bàsic (preferentment càmera réflex), però sense necessitat de coneixements previs en fotografia astronòmica o en astronomia.

QUI?
El taller serà impartit per Kike Herrero astrofotògraf de CELÍSTIA PIRINEUS i astrofísic de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya

QUE FAREM?

Divendres, 13 de març 2015
– Arribada a l’establiment, benvinguda i sopar presentació.
– Sortida nocturna a la zona del pantà de Sant Antoni, reconeixement del cel i presa de contacte amb el paisatge nocturn.
– Allotjament en establiment escollit.
Dissabte, 14 de març 2015
– Esmorzar
– Sessions teòriques matí i tarda:
• Fotografiar el grans espectacles del cel i la llum zodiacal des d’una reserva starlight.
• Equipament i tècniques bàsiques en fotografia de paisatges nocturns.
• Panoràmiques, timelapses, startrails, HDR i tot el que pots fer per capturar la bellesa del cel nocturn.
– Dinar amb productes locals.
– Sortida nocturna al llac de Montcortés i el dolmen de Peramea.
– Sopar pic-nic.
– Allotjament en l’establiment escollit.
Diumenge, 15 de març 2015
– Esmorzar.
– Sessió de treball: Processat bàsic d’una imatge i d’una composició. Treballem algunes de les imatges fetes pels assistents la nit anterior.
– Dinar de comiat

ON?
Claverol – La Pobla de Segur (Lleida)

QUÉ INCLOU I QUAN VAL?
Sessions teòriques + 2 sortides pràctiques segons programa.
2 nits d’allotjament i esmorzar
2 dinars amb productes locals
2 sopars (1 sopar benvinguda + 1 sopar picnic)
Assegurança de viatge.

Allotjament rural 4 espigues:
Preu per persona en habitació doble……………….297€
Suplement en hab. individual……………………………48€

Fonda de poble:
Preu per persona en habitació doble……………….253€
Suplement en hab. individual……………………………15€

Sols taller d’astrofotografia:
Preu per persona(sense allotjament)………………195€
Inclou: Tallers + 2 sopars + 2 dinars

Acompanyants:
Oferim un programa alternatiu per acompanyants que prefereixin visitar la nostra comarca i el seu important patrimoni cultural amb transport inclòs. Preu: cal restar 30 euros als preus donats per cada establiment.

QUÉ MÉS HAS DE SABER?
– Material recomanat:
• Càmera réflex i trípode, opcionalment cable disparador.
• Roba d’abric i calçat adequat per muntanya.
• Llum frontal.
– Els desplaçaments per les sortides, es realitzaran amb vehicles propis.
– Els programa és realitzarà amb un mínim de 5 participants.

Taller fotografia astronòmica (descarregar pdf)

Més informació i inscripcions

Com observar el cometa Lovejoy?

Etiquetes: , , ,
featured image

Un espectacle com el que ens està oferint el cometa Lovejoy C/2014 Q2 és quelcom que no passa cada any. Els cometes són astres provinents de la part més externa i freda del Sistema Solar. Sovint tenen òrbites molt el·líptiques, com la del Lovejoy, amb un període de més d’11000 anys, i la interacció amb el camp magnètic i el vent solar els hi produeix “cues” que alhora ens en permeten estudiar la composició i estructura.

El Lovejoy es troba molt més brillant del que s’esperava inicialment, arribant gairebé a ser visible a simple vista durant aquest mes de gener. La seva posició, avançant a través de les constel·lacions de Taure i Àries, ens en permet ser uns observadors privilegiats durant aquestes nits. Amb uns binocles adequats (per exemple uns 7×50) es pot observar molt bé, fins i tot des de cels amb una mica de contaminació lumínica. Ens serà molt més fàcil de trobar i observar si podem adaptar els binocles a un trípode. Si gaudim d’un cel fosc, en podem capturar fotografies espectaculars mostrant-ne la coma i la cua. Els cometes solen tenir aquesta coloració verdosa degut a les molècules de carboni (C2) en fluorescència amb la radiació solar. La cua, però, està formada per ions de monòxid de carboni (CO+) i apareix de color blau.

Us deixem la carta de localització del cometa Lovejoy C/2014 Q2 pels propers dies. Bons cels i bona observació!

Lovejoy2_BW

Astronomia pastoral

Etiquetes: , , ,
featured image

El primer estel que surt a la vesprada és anomenat astrèl porquér, perquè el guardià de porcs és el primer de retirar; el segon és l’astrèl del vaquèr, perquè és el segon de retirar; el tercer és l’astrèl del mulatèr, perquè és el tercer de retirar; el quart és l’astrèl del pastór, puix aquest retira que ja comença a fosquejar, i el cinquè és l’astrèl de l’eggüassèr, perquè és el darrer de tancar els animals, puix que ho fa quan és ben fosc.

L’agrupament de tres estels en línia recta que hi ha a la constel·lació de Taurus, conegut per les Plèiades, els nostres pastors pallaresos i altra gent camperola els anomena les Bordons. Arreu de Catalunya, les Tres Maries i les Cabrelles.

Un grup d’estels, sis o set, que sempre es belluguen, són anomenats pels nostres pastors les Cabretes, i la constel·lació formada per set estels i que assenyalen sempre al nord, diuen ells, és anomenada el Carro.

Del llibre La vida pastoral al Pallars (Ramon Violant i Simorra)

Imatge: el cúmul de les Plèiades, les set cabretes, fotografiat des de Pinyana, a l’Alta Ribagorça.

El caçador de la nit

Etiquetes: , , ,
featured image

Un dels moments més emocionants observant el cel és veure la constel·lació d’Orió apareixent sobre l’horitzó. Els estels d’Orió fan la figura d’un gegant caçador. Segons la mitologia, Hera, la dona de Zeus, enfadada amb les maneres del caçador, va fer-li enviar un enorme escorpí que el va ferir de mort. Tots dos, Orió i l’escorpí, van ser col·locats al cel en forma de dues constel·lacions. Curiosament, quan una surt l’altra ja s’ha amagat, de manera que els dos enemics mai es veuen l’un a l’altre.
Entre els estels més brillants d’Orió hi descaca Betelgeuse, una supergegant vermella unes 900 vegades més gran que el Sol que es troba en les últimes etapes de la seva vida. També és ben reconeixible el cinturó d’Orió, format per “les tres Maries”, de noms àrabs: Altinak, Alnilam i Mintaka. Però si una cosa captiva d’aquesta constel·lació és la seva gran nebulosa (M42, nebulosa d’Orió), un bressol d’estels que es pot observar a ull nu tot just al sud del cinturó. Amb uns binocles o un petit telescopi la seva visió és espectacular. Aquest núvol d’hidrògen ionitzat es troba a uns 1500 anys llum de distància. En fotografies de llarga exposició descobrim que gairebé tota la constel·lació està envoltada de núvols interestel·lars, donant lloc al naixement d’una gran riquesa de noves estrelles.

Imatge superior: La constel·lació d’Orió sortint tot just sobre Aramunt Vell (Pallars Jussà). Hi apareix l’estel Betelgeuse a l’esquerra, Bellatrix a dalt, Rigel a la dreta, i “les tres Maries” (el cinturó) al centre, a la vora de la gran nebulosa que tot just apareix rere la muntanya. També s’hi distingeix la nebulosa del Cap de Cavall i l’arc de Barnard, de color vermellós, sota el cinturó.

Imatge de sota: Algunes constel·lacions de tardor sortint sobre la serra de Boumort i Aramunt Vell. Hi podeu reconéixer Orió, el Taure, l’Auriga i Perseu entre d’altres.

_MG_9873-2c

Una gran taca solar visible a ull nu

Etiquetes: ,
featured image

Imatge de com es veia el Sol el matí del 23 d’octubre amb l’espectacular grup de taques AR2192 que es pot veure aquests dies fins i tot a ull nu (però sempre amb un filtre solar adequat!). La imatge és feta amb un telescopi equipat amb filtre de llum visible, que ens mostra la fotosfera del Sol i les regions on el camp magnètic bloqueja el moviment convectiu del material calent del seu interior, creant zones més fredes i fosques.

Descobrint la Via Làctia

Etiquetes: , , ,
featured image

S’acaba un estiu que ens ha deixat uns cels fantàstics per observar la zona del cel nocturn per on travessa la Via Làctia, una regió ocupada pels milers de mil·lions d’estels similars al Sol que conformen la nostra galàxia. Es tracta d’un enorme núvol d’estels en forma d’espiral aplanat, amb un diàmetre d’uns 100.000 anys llum, que des de la nostra posició d’observació es presenta com una mena de “camí lletós” (d’aquí al nom de Via Làctia) que envolta l’esfera celest. La part més brillant de la Via Làctia és a la constel·lació de Sagitari, visible encara aquestes nits sobre l’horitzó sud, cap on es troba el centre de la galàxia.
Només des de cels molt foscos és possible contemplar-la amb tota la seva espectacularitat. Molts dels qui viuen en grans ciutats l’han descobert per primer cop al cel dels Pirineus! És per això que és tan important la lluita contra la contaminació lumínica i la preservació del patrimoni del cel nocturn.

Imatge: Panoràmica de tot el cel feta des d’aprop del poble de Son (Pallars Sobirà), on es pot veure la Via Làctia sobre els paisatges de les Valls d’Àneu. Els llums dels pobles corresponen a Son, València d’Àneu, Esterri d’Àneu, Escalarre, Burgo i Llavorre.

Comencem la tardor astronòmica

Etiquetes: , No comments
featured image

La passada matinada del 23 de setembre, a les 4:29 (hora de la península), el Sol ha creuat l’equador celeste, començant així la tardor astronòmica a l’hemiferi nord i la primavera al sud. Aquest és un dels dos moments de l’any, anomenats equinoccis, en els quals el dia i la nit tenen la mateixa durada des de qualsevol lloc del planeta, exceptuant els pols. Aquest dia el Sol surt exactament per l’est i es pon per l’oest. La paraula equinocci prové del llatí i significa “igualació amb la nit”.

En els equinoccis el Sol es troba als punts del cel on l’eclíptica es creua amb l’equador. Aquests són el punt Àries (equinocci de primavera) i el punt Libra (equinocci de tardor). A la tardor el Sol travessa l’equador en direcció sud, fent que els dies siguin cada cop més curts des de l’hemisferi nord.

Durant els propers mesos, per tant, tenim més hores de foscor per contemplar el cel nocturn! La visió de la galàxia d’Andròmeda i el cúmul de les Pleiades, o la pluja d’estels de les Oriònides que tindrà lloc a finals d’octubre, són alguns dels espectacles celestes que no ens podem perdre.

Earths_orbit_and_ecliptic

Les “platges” del Pallars

Etiquetes: , , No comments
featured image

Els voltants del pantà de Sant Antoni (Pallars Jussà), conegut a la zona com “el lago“, se solen omplir de gent durant aquests dies d’estiu per la gran quantitat d’activitats que s’hi poden fer. També a la nit, un lloc com aquest permet contemplar un cel farcit d’estrelles i travessat per la Via Làctia. Cal no abaixar la guàrdia ja que el nostre cel nocturn està en perill per la creixent contaminació lumínica!

Imatge superior: La Via Làctia a la zona de Sagitari, fotografiada des del pantà de Sant Antoni, a prop d’Aramunt (Pallars Jussà).

Imatge de sota: Panoràmica del paisatge nocturn des del nmateix indret.

aramunt_lago_pano1

El cinturó de Venus

Etiquetes: , , , No comments
featured image

El cinturó de Venus o anell de Venus, també conegut com la falca de mitja llum, és un fenomen atmosfèric que es veu tot just abans de l’albada o després de l’ocàs, si el cel és ben net de núvols. L’observador es troba envoltat d’una claror rosada o ataronjada que se separa de l’horitzó per una capa fosca, l’ombra de la Terra, a mesura que es fa de nit. El cinturó és d’aquest color degut a la llum solar envermellida en filtrar-se a l’atmosfera.

Imatge: el cinturó de Venus observat des del Port de la Bonaigua, amb el Pui de la Bonaigua a la dreta.

La Vall d’Aran sota la llum de la Lluna

Etiquetes: , , No comments
featured image

Hem recorregut la Vall d’Aran buscant paisatges amb estels, i certament no li’n falten! La Lluna i els planetes brillants fan un bonic conjunt sobre algunes de les esglesies il·luminades, reflexant-se a les teulades de pissarra, però si anem pujant fins al Pla de Beret el cel ens desvetlla a més tots els detalls de la celístia envoltats d’un silenci inusual per molts en aquest indret. També podem trobar sorpreses amagades com l’ermita de Santa Margarida, prop de Bagergue, i seguint cap a la Vall de Varrados l’espectacular Saut des Pish, que en aquesta època de desgel baixa més carregat que mai, i que de encarat a la llum de la Lluna crea un bonic Arc de Sant Martí nocturn (“moonbow“). Encara ens falten molts indrets per descobrir-hi cels a la Vall d’Aran! Ens en proposes algun?

  • Església de Sant Pèir d’Escunhau

  • Baqueira

  • Pla de Beret

  • Ermita de Santa Margarida (Bagergue)

  • Saut des Pish

  • Massís de la Maladeta